1. |
(No) és massa tard
03:37
|
|
||
|
......................................................................................................
(NO) ÉS MASSA TARD
No sé quan durarà. Voldria tindre-ho menys clar.
Ni tu confies en mi, ni jo ho demostro gaire.
Plouen crits desde dalt. Rebem consells en va.
No volem escoltar ni mos importa gaire.
És massa aviat per marxar cap a casa. Deixa’m quedar-me.
Si els dos sabem que això és un gran desastre,
Per què no te’n vas?
Per què no te’n vas?
Per què no me’n vaig?
Si seguim caminant sé que algú prendrà mal.
Si pugués respirar l’aire que em falta.
No podré entendre mai. Surrealista i estrany.
Per què hem pujat tan alt si sabem que hem de caure?
Si sabem que hem de caure.
És massa aviat per marxar cap a casa. No vull deixar-te.
No he entès bé si les teues paraules són:
“No és massa tard” o “És massa tard”
“No és massa tard” o “És massa tard”
....................................................................................................
|
||||
2. |
La son dolça
04:03
|
|
||
|
.................................................................................................
LA SON DOLÇA
Lo cor va a 180. Me costa respirar.
La maleïda sirena m’està rebentant lo cap.
Les llums passen molt ràpid. Me començo a marejar.
M’atrapa una son dolça que em fa deixar-me anar.
Ja queda poc, però queda tant. No estic prou preparat.
Dóna’m la mà! Dóna’m la mà! Dóna’m la mà!!
Sento com veus dins l’aigua que em parlen molt aspai.
He perdut la consciència i no sé com retornar.
No sé què em dius, ja no t’entenc!
No sé què em dius, ja no t’entenc!
Vull que pare el mal de cap, que pare ja! Que pare ja!
Ja queda poc, però queda tant. Començo a estar desesperat.
Dóna’m la mà! Dóna’m la mà! Dóna’m la mà!!
Tot se fon, ja no sento res.
Tot se fon, ja no sento res.
Ja no sento res. Ja no sento res!
Ja queda poc, però queda tant. Començo a estar desesperat.
Dóna’m la mà! Dóna’m la mà! Dóna’m la mà!
............................................................................................................
|
||||
3. |
Lo far
05:05
|
|
||
|
..............................................................................................................
LO FAR
Avançant entre les dunes, busques vells tresors amagats.
Miratges que reflexen uns oasis imaginats.
I, de fons, lo so del mar. T’hipnotitza amb lo seu cant.
No escoltes veus que et criden. Volen vore’t, tenir-te al costat.
Són veus sense cap rostre, però tu no les pots escoltar.
Només sents lo so del mar. T’hipnotitza amb lo seu cant.
Segons de quietud, però el món encara gira, encara gira.
Tu, mentrestant, creien-te rei del món per un sol dia.
No durarà, però ara et sents tan bé.
Respira fort. No te’n vaigues. Saboreja el moment.
Tot és tan nou i pareix etern.
Però d’aquí un instant no voràs lo far, engolit pel mar.
D’un cel rogent los xatracs cauen com bales,
penetrant a les onades.
Aixequen lo vol, capturant les seues preses,
que sabran què és volar un únic cop.
Segons de quietud, però el món encara gira, encara gira.
Tu, mentrestant, creien-te rei del món per un sol dia.
No durarà, però ara et sents tan bé.
Respira fort. No te’n vaigues. Saboreja el moment.
Tot és tan nou i pareix etern.
Però d’aquí un instant no voràs lo far, engolit pel mar.
.............................................................................................................
|
||||
4. |
Magarrufes
04:39
|
|
||
|
.....................................................................
MAGARRUFES
Buscant les paraules justes.
No surten quan més les busques.
Costen de dir. Costen de dir.
Mentim per a defensar-mos.
Fugim per a no trobar-mos
massa a prop de l'instant més amarg.
Tu i jo enmig del laberint.
Los dos sols perduts per dins.
Vull saber-me lluny d'aquí.
Vull saber-te lluny de mi.
Si vaig recordant històries,
no em quedo mai amb les bones.
Estic cansat. Vull parar de pensar.
Avui ja no em voldria moure.
No ho porto bé. No ho porto bé.
Tot lo que em reflexa el mirall.
Tot lo que em reflexa el mirall.
Tu i jo enmig del laberint.
Los dos sols perduts per dins.
Vull saber-me lluny d'aquí.
Vull saber-te lluny de mi.
Tu i jo enmig del laberint.
Los dos sols perduts per dins.
Vull saber-me lluny d'aquí.
Vull saber-te lluny de mi.
..................................................................
|
||||
5. |
Més lluny que mai
04:39
|
|
||
|
.............................................................................................................
MÉS LLUNY QUE MAI
L’historial informa: “La tristesa no va a més.
Les constants estables. Tolerància als aliments”.
- Ja no els veig mai – diu -. Ja no vénen a per mi.
Llavors calla. Llavors calla i mig somriu.
No ha de ser gens fàcil si cada dia t’és igual.
Si els sentits s’adormen .Tot t’és igual. T’és ben igual.
- Si t’enganyes - diu -. Si t’enganyes, tot va bé!
Los dies mai van durar tant. Sensacions de present constant.
Lo cos no es mou, ja està cansat.
Però el cap és lluny, més lluny que mai.
Més lluny que mai (x5).
Passa hores al pati en silenci i observant.
La mirada fixa en un lloc perdut davant.
La son arriba i l’envolta lentament.
De cop, bufa fort lo vent.
Del llit se senten alguns crits. Algun malalt pel passadís.
La pastilla ja està actuant, però el cap és lluny,
més lluny que mai.
Més lluny que mai (x5).
Més lluny que mai (x5).
..............................................................................................................
|
||||
6. |
Vinc amb tu
03:25
|
|
||
|
..............................................................................................................
VINC AMB TU
Sovint no és tan tard,
però preferim no haver de saltar de tan alt.
Sovint és millor esperar callat.
M'agafes a un punt que no sé bé on vaig,
però vull algú al costat.
Sovint l'espera no val la pena, però avui...
Crec que em llençaré
i em deixaré dur on me duga la corrent.
Perdre ens ha fet forts,
però ens ha tornat excessivament prudents.
Sí, és fàcil de dir, però no tant de fer. No tant de fer.
Estem vivint dies de quimera
on lo cor se mos va tornant de pedra
i on molt pocs combats no estan "amanyats".
Hissaré, hissaré les veles. Prendré rumb cap a MalesTerres.
Però avui, jo vull...vull cantar. Vull cantar. Vull...
Larailararà...lairanara...nairanarà!!
Estem vivint dies de quimera
on lo cor se mos va tornant de pedra.
Vols dir que no hem perdut lo senderi?
Les maletes ja estan preparades.
Lo dipòsit amb energies renovades.
Només cal que em digues...
Només cal que em digues, sí!
Només cal que em digues: "Vinc amb tu"
..............................................................................................................
|
||||
If you like l'abisme, you may also like:
The Spanish artist makes lush and vivid folk music with vulnerable lyrics.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
Scottish singer-songwriter shares poignant lessons on time and relationships against a sweeping folk backdrop studded with field recordings.
go to album
(23) I FEEL YOU EVERYWHERE
by metagirl
Heartfelt without being cloying and playful while delving below the surface, the lo-fi indie of Metagirl embraces chaos and contradiction.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 17, 2023
go to album
Air Waves brings deep focus and a pop sensibility to a new LP, which features guest collaborators like Cass Mccombs and Merce Lemon.
go to album
Live at Le Trabendo
by Merryn Jeann
This four-track live EP from singer Merryn Jeann has a sense of otherworldliness in its mystic, magical compositions.
go to album
